Marc reciclat per al puzzle de la cuina

Molts mesos enrere vaig trobar aquest marc d'ikea al costat d'un contenidor de brossa, amb tot el vidre trencat, però encara enganxat al marc, el vaig carregar al cotxe i cap a casa!!  Allí ha estat arraconat en el traster-taller fins que he sabut que fer amb ell.

Després de treure-li els vidres el seu aspecte era aquest, recorda que si et trobes en la mateixa situació has de posar-te un guant de treballar gruixuts!

Amb pintura blanca vaig pintar una espècie de paspartú a la fusta del darrera, ja que el puzzle que hi vull posar és una mica més petit.

Encolem la fusta al marc

Seguidament encolem el puzzle (que ja està encolat a la seva propia fusta) a la fusta del marc ben centrat, hi posem pes per a que quedi pla i esperem

La cola blanca s'asseca en poques hores, però jo vaig deixar el pes un parell de dies.

Ara llueix així a la nostra cuina!

Has recollit mai coses que la gent deixa al costat del contenidor de la brossa? explica'm quins tresors has trobat!

Centre de taula senzill amb taps de suro i una espelma

El sobre de la tauleta auxiliar - moble bar es troba sol, creu que li falta alguna cosa, per a tenir més feina per treure la pols, clar!!!

Fent cas als seus crits d'auxili, i per a que no caigui en una depresió li faré un senzill centre amb taps de suro i una espelma, que ens cal? Doncs les coses que acabo d'anomenar i un recipient on posar-ho, en el meu cas és una espelmatoria de vidre transparent i blau, que em van regalar fa prop de 20 anys. (uffff!!!! com passa el temps, no?), tu pots fer servir el que vulguis, una safata, un bol, una jerra, ..... 

La part més complicada de tota aquesta operació és trobar els taps de suro!! (ja,ja,ja,ja) 

Ho posem tot dins amb més o menys gràcia i llestos!!

Ara la tauleta auxiliar -  moble bar ja no es queixa, ara ja és feliç! A part diu que els taps de suro sembla que vulguin donar pistes del que hi ha dins de les seves portetes!

I jo, si la tauleta auxiliar - moble bar és feliç, jo també!

Penso què és una bonica i econòmica idea per a regalar, fins i tot! M'han sobrat taps de suro, hauré de pensar que en faig! Tens alguna idea?

Petit moble bar

Si has llegit els posts antics sabràs que tinc una tauleta que m'encanta

Vaig estar traballant en ella aquí i aquí, i després la vaig portar al meu fuster per a que hi fés un parell de coses: tallar les potes i construir el calaix secret.

Després, per falta de temps (com sempre) la vaig tenir abandonada força temps i al final m'hi vaig posar.


Usant el mateix procediment de sempre (dos capes d'imprimació i dues més de pintura blanca) i recuperant el sobre i deixant-lo natural, per què ja es prou bonic, hem arribat fins aquí:

L'hem col·locat entre els dos sofàs, com a tauleta auxiliar

i moble bar, així trec la mica de botelles que tinc a l'armari de la cuina i alguns vasos de gintònic, i així ho tinc organitzat .

Ara, amb el temps l'haurem d'anar omplint.

T'agrada? On guardes, tu, les botelles a casa teva? Tens un lloc específic?

càctus immortal

Aquest post ja fa mesos que l'havia d'haver escrit, però la meva memòria de peix va fer que l'oblidés completament. En fi, mai és tard, diuen!!

Les meves amigues, en una festa sorpresa pel meu aniversari em van regalar això:

Per a que explorés més racons de la meva creativitat, la veritat és que mai he pintat, tampoc tinc un talent especial per a fer-ho, però vaig pensar que començar per una coseta sencilla estaria bé, abans de ficar-me en terrenys més complicats.

Amb unes pedres i un test ben usat vull aconseguir un càctus immortal, és molt sencill!!

Només hem de pintar les pedres de verd, jo ho he fet amb diferents tons de verd, i simulem les puntxes amb pintura blanca o amb un altre tò de verd.

No és una obra d'art, ho sé! però queda fantàstic a la meva cuina!!!

Tinc unes amigues que no me les mereixo, em van portar enganyada a un deliciós sopar amb la seva immillorable companyia, ple de sorpreses i riatlles, i aquest petit càctus immortal em recorda que la seva amistat és com ell, immortal!

Calendari d'Advent

Mai ens havíem fet nosaltres mateixos el calendari d'advent, sempre l'havíem comprat fet, i ja ha arribat l'hora, no creus? jo sí!

La idea la vaig treure d'un blog (et poso l'enllaç més endavant) i nosaltres hem fet la nostra versió.

Ja deus recordar el quadre que vam rescatar de les golfes (pots llegir més sobre això aquí), aquest era el seu aspecte inicial

el llenç es va convertir en ....

i el marc...

D'un color daurat estrany, no encaixava de cap manera a casa nostra, per això vaig preparar-lo pel canvi, vaig fer-hi una capa de cola blanca i aigua (a parts iguals) per sobre tota la motllura, per què en saltaven trossets, d'aquesta manera consolidem el marc, després vaig voler provar una altra manera de pintar, al haver-hi tanta motllura es feia llarg de pintar amb pinzell, així que vaig optar per la pintura en esprai.

A la foto, el marc no es veu massa ben pintat, no sé si és el reflex de les llums, però ha quedat molt bé.

Ens hem passat una estona retallant els sobres i muntant-los (en família, com m'agrada a mi), vam comprar unes pinces petitones, hem posat uns dolços a cada sobre i així ha quedat el nostre calendari d'advent.

Ahir ja el vam estrenar!!

Vaig trobar aquest blog ja fa un parell d'anys, i em va encantar la idea, l'any passat hi vaig pensar massa tard i aquest any no hem podia tornar a passar, hi trobareu les bosses imprimibles i el pas a pas.

Tu també et fabriques el teu calendari d'advent? explicam com ho fas!!

exfoliant natural de cafè

Avui us proposo un exfoliant natural de cafè, els ingredients els tenim a casa i els resultats espectaculars.

Necessitem cafè (jo l'he fet servir nou, però també es pot fer amb usat), mel, sucre morè (o blanc o també sal), mel i oli d'oliva, si vols també hi pots afegir unes gotes de l'oli essencial que més t'agradi, jo no n'hi he posat, ja que l'olor de cafè m'encanta i no l'he volgut disfressar.

Barregem els ingredients secs, la mel i anem afegint l'oli fins que la consistència de la barreja sigui la que volem, també podem afegir més mel.

Ara ja es hora de posar-ho en un pot, ens aguantarà a la nevera varies setmanes.

Ens ho apliquem  amb la pell humida, des dels peus cap amunt amb moviments circulars, ens esbandim amb aigua tèbia i ens eixuguem amb suavitat.

És anticel·lulític, ens manté a ratlla les arrugues i la pell de taronja. També en el tema de l'aromateràpia cal esmentar que l'olor de cafè aclareix la ment i puja l'ànim.

Canviem la silicona de la dutxa

Aquest és el deplorable aspecte que tenia la meva dutxa. Si si, ja ho sé! em fa vergonya ensenyar-ho! 

Ja saps que portava molt de temps amb l'aixeta gotejant, fins que ho vam reparar , però fins llavors, tot i posar-hi una galleda, escatxigava i sempre estava tot moll, la silicona no va passar la proba. 

Per arreglar-ho vaig usar un tallant, la rasqueta de netejar la vitroceràmica, silicona especial per a banys i cinta d'encintar.

Enretirar la silicona és una feina llarga, avorrida, minuciosa, tediosa, ..... a vegades estàs de sort i en surt una tira llarga que t'arrenca fins i tot una rialla. Imagina't com has d'estar, allí de genolls dins la dutxa, mirant fixament la silicona ennegrida, que t'il·lusiona treure'n un tros d'un pam d'una vegada!!

Em va sorprendre comprovar al enretirar la silicona que hi hagués tant espai entre el plat de dutxa i les rajoles. Les ja famoses tires de silicona d'un pam sortien dels llocs on hi ha més espai, per que hi cap molta silicona en el forat, tu saps si és normal que hi hagi més de mig centímetre de folgança?

Ens ajudem de l' alcohol per desenganxar les restes de silicona. 

El tema fongs el tractem amb aigua oxigenada, vaig llegir que és un bon fungicida, i vam aplicar-ho per tota superfície i dins el marge que tenim entre el plat de dutxa i la paret. 

  

                

Després de que l'aigua oxigenada fes la seva feina, vam eixugar tota la superfície i ho vam encintar, m'asseguro d'aquesta manera que la silicona es quedi on vull, per molt malament que la posi.

Un cop hem fet tot el cordó de silicona, amb la manxa de silicona (no em vaig atrevir a fer fotos del procés, per que no tenia una tercera ma per la càmera de fotos, i a més a més com pots veure en aquesta foto, tot i estar encintat vaig empastifar una mica les rajoles i el plat de dutxa) ens mullem el dit en aigua sabonosa i el passem per damunt del cordó i enretirem el sobrant.

El cordonet ha quedat molt bé, ara només queda esperar que s'assequi bé la silicona i demà fer una neteja molt seriosa a la dutxa.