Em moria de ganes de ensenyar-vos'la, aquesta és la meva "alacena", l'he tingut uns 10 anys desmontada i arraconada a casa ma mare, i l'estiu passat, finament ma mare la va fer fora de casa seva, i va venir a viure al meu garatge.
Me la van regalar i tal i com va arribar a casa ma mare, la vaig abandonar. En les fotos no s'aprecia com està bruta i deteriorada, en la seva vida anterior va ser molt usada com a moble principal de la cuina, fins que també la van arraconar i hi guardaven no sé pas què, per què el marbre estava .... i els prestatges .... i les portes....., hem va costar molt treure-hi la capa de greix que tenia incrustada.
un cop netejat comencem amb la transformació (el KH7 fa meravelles)
paper de vidre, mata-carcoma, capes d'emprimació, capes de pintura, portar el marbre a polir (em va costar una petita fortuna que el deixessin com nou)
Estic contenta d'haver esperat tots aquests anys a fer-li el canvi d'imatge, els meus gustos han anat canviant al llarg d'aquests anys, i ara tenia molt clar com havia de ser aquest moble.
Es una "alacena" molt gran, i amb els anys havia anat acumulant capes de pintures i brutícia, per treure-li pesadesa visual havia de ser blanca, per alleugerir-ho una mica més vaig canviar les vidrieres de vitrall i plom, per tela gallinera.
La foto anterior i la següent són gentilesa dels meus amics Teto i Jordi Giri, que van venir a casa meva buscant una flor i van marxar sense grapadora.

I aquí la tens, acabada. Com ja he dit no podia esperar, però ja faré més endavant un altre post amb la vitrina plena, fotos dels detalls, l'acabat dels calaixos, .....
No podia esperar, em fa molta il·lusió presentar-te'la
T'agrada? has rejovenit alguna antigalla? com ho has fet?









Felicitats Eva!
ResponderEliminarUn veritable treball de cirurgia estètica…
Tens molta traça.
Una abraçada
Jordi
Gràcies Jordi, però les millors fotos són les teves!!!
ResponderEliminarAlacena, (a sopar) seria una traducció literal i crec que molt encertada.
ResponderEliminarSegur que a cada capa desengreixada de KH7, resonava com un eco: au va! a sopar! gravat amb el dia a dia dels anys acumulats remenant plats, olles i qui sap si també grapadores.
saluts i flors!
Soparem una olla plena d'escudella (desgreixada) en plats remenats, trencats i grapats, amb estovalles de tela gallinera.
ResponderEliminarSaluts i gallines
Ha quedat molt maca, ja era hora, però ha valgut la pena l'espera,//*//
ResponderEliminar