l'assecador del cabell no funciona!!!

Els que em coneixen ja saben que no és un aparell que usi gaire sovint, però el dia que el necessito va i no funciona!!! la llei de Murphy???

Aquest assecador professional va ser un regal, ella, a la perruqueria ja no el feia servir i ens el vam quedar per si un dia jo el volia fer servir.

No he estat mai de desmuntar aparells, quan jo era petita ja n'hi havia un a casa que es dedicava a obrir-ho tot, després sempre sobraven caragols, però acostumaven a continuar funcionant.

Afortunadament per a mi només era un fil que havia sortit del seu lloc, una cosa ben senzilla de solucionar. Si el tema ja fos electrònic jo ja no m'hi podria posar.

Només ens queda tornar a muntar-ho tot com estava, si es un aparell més complicat memoritzarem com està tot, o potser hi podem fer fotos per visualitzar-ho millor.

En 5 minuts l'he desmuntat, arreglat i ja m'assecava el cabell.

Es la primera vegada que em decideixo a obrir l'interior d'un aparell,  des d'aquí us animo a ficar els dits dins dels aparells que han deixat de funcionar potser com nosaltres us podeu estalviar  uns quants diners i sentir-vos ben satisfets per la feina feta.

Quins aparells has arreglat? o almenys ho has intentat?

Alacena, abans i després

Em moria de ganes de ensenyar-vos'la, aquesta és la meva "alacena", l'he tingut uns 10 anys desmontada i arraconada a casa ma mare, i l'estiu passat, finament ma mare la va fer fora de casa seva, i va venir a viure al meu garatge.

Me la van regalar i tal i com va arribar a casa ma mare, la vaig abandonar. En les fotos no s'aprecia com està bruta i deteriorada, en la seva vida anterior va ser molt usada com a moble principal de la cuina, fins que també la van arraconar i hi guardaven no sé pas què, per què el marbre estava .... i els prestatges .... i les portes....., hem va costar molt treure-hi la capa de greix que tenia incrustada.

un cop netejat comencem amb la transformació (el KH7 fa meravelles)

paper de vidre, mata-carcoma, capes d'emprimació, capes de pintura, portar el marbre a polir (em va costar una petita fortuna que el deixessin com nou)

Estic contenta d'haver esperat tots aquests anys a fer-li el canvi d'imatge, els meus gustos han anat canviant al llarg d'aquests anys, i ara tenia molt clar com havia de ser aquest moble.

Es una "alacena" molt gran, i amb els anys havia anat acumulant capes de pintures i brutícia, per treure-li pesadesa visual havia de ser blanca, per alleugerir-ho una mica més vaig canviar les vidrieres de vitrall i plom, per tela gallinera.

La foto anterior i la següent són gentilesa dels meus amics Teto i Jordi Giri, que van venir a casa meva buscant una flor i van marxar sense grapadora.


                            


I aquí la tens, acabada. Com ja he dit no podia esperar, però ja faré més endavant un altre post amb la vitrina plena, fotos dels detalls, l'acabat dels calaixos, .....

No podia esperar, em fa molta il·lusió presentar-te'la

                                          

He de dir que les fotos no li fan justícia. Ai! que contenta estic!!
T'agrada? has rejovenit alguna antigalla? com ho has fet?